Com a element essencial en les connexions mecàniques, la selecció de paràmetres de fixadors és crucial per assegurar l'estabilitat i la seguretat de la connexió.
1. Nom del producte (estàndard)
El nom del producte de fixació està directament associat a la seva estructura i escenari d’ús. Per als fixadors que compleixin els estàndards específics, l’etiquetatge del número estàndard pot reflectir amb precisió el seu disseny i rendiment. En absència d’estàndards clars, les parts no estàndard (parts no estàndard) requereixen dibuixos detallats per il·lustrar les seves dimensions i formes.
2. Especificacions
L’especificació de fixadors sol constar de dues parts: el diàmetre del fil i la longitud del cargol. Els sistemes mètrics i americans són els dos principals sistemes d’especificació. Cargols mètrics com M4-0.7x8, on M4 representa un diàmetre exterior de fil de 4 mm, 0,7 representa el pas i 8 representa la longitud del cargol. Cargols americans com 6 # -32 * 3/8, on 6 # representa el diàmetre exterior del fil, 32 representa el nombre de fils per polzada de longitud del fil i 3/8 és la longitud del cargol.
3. Material
El material dels fixadors determina la seva força, resistència a la corrosió i la seva vida útil. Els materials habituals inclouen acer al carboni, acer inoxidable, ferro inoxidable, coure, alumini, etc. L’acer al carboni es pot subdividir en acer baix en carboni, acer de carboni mitjà, acer alt en carboni i acer d’aliatge. És crucial triar el material adequat en funció de l’escenari de l’aplicació i els requisits de rendiment.
4. Nivell de força
Per als fixadors d’acer de carboni, el grau de força reflecteix la seva resistència a la tracció i la seva resistència. Els nivells comuns inclouen 4,8, 5,8, 6,8, 8,8, 10,9, 12,9, etc. Els cargols d’alta resistència, com ara productes de 8,8 de grau o superior, solen requerir un tractament de calor i temperament per millorar les seves propietats mecàniques.
5. Tractament superficial
El tractament superficial s’adreça principalment a augmentar la resistència a la corrosió i l’estètica dels fixadors. Els mètodes de processament habituals inclouen l’ennegrit, la galvanització (com el zinc blau i el blanc, el zinc blanc, etc.), el xapat de coure, el xapat de níquel, el xapat de crom, etc. L’elecció del mètode de tractament de superfície adequat basat en l’entorn d’ús i els requisits poden estendre efectivament la vida útil dels fixadors.
En resum, a l’hora de seleccionar els fixadors, cal tenir en compte de forma exhaustiva factors com el nom del producte (estàndard), les especificacions, els materials, el grau de força i el tractament de superfície per assegurar -se que compleixen els requisits d’ús i tenen un bon rendiment i vida útil.
Hora del missatge: 28-2024 d'agost