Com a element essencial en les connexions mecàniques, la selecció dels paràmetres dels elements de fixació és crucial per garantir l'estabilitat i la seguretat de la connexió.
1. Nom del producte (estàndard)
El nom del producte de fixació està directament associat amb la seva estructura i escenari d'ús. Per a les fixacions que compleixen amb estàndards específics, l'etiquetatge del número estàndard pot reflectir amb precisió el seu disseny i rendiment. A manca d'estàndards clars, les peces no estàndard (peces no estàndard) requereixen dibuixos detallats per il·lustrar les seves dimensions i formes.
2. Especificacions
L'especificació dels elements de fixació sol constar de dues parts: el diàmetre de la rosca i la longitud del cargol. Els sistemes mètric i americà són els dos sistemes d'especificació principals. Cargols mètrics com ara M4-0.7x8, on M4 representa un diàmetre exterior de la rosca de 4 mm, 0.7 representa el pas i 8 representa la longitud del cargol. Cargols americans com ara 6 # -32 * 3/8, on 6 # representa el diàmetre exterior de la rosca, 32 representa el nombre de rosques per polzada de longitud de rosca i 3/8 és la longitud del cargol.
3. Material
El material dels elements de fixació determina la seva resistència, resistència a la corrosió i vida útil. Els materials comuns inclouen acer al carboni, acer inoxidable, ferro inoxidable, coure, alumini, etc. L'acer al carboni es pot subdividir en acer baix en carboni, acer mitjà en carboni, acer alt en carboni i acer d'aliatge. És crucial triar el material adequat en funció de l'escenari d'aplicació i els requisits de rendiment.
4. Nivell de força
Per als elements de fixació d'acer al carboni, el grau de resistència reflecteix la seva resistència a la tracció i el límit elàstic. Els nivells habituals inclouen 4.8, 5.8, 6.8, 8.8, 10.9, 12.9, etc. Els cargols d'alta resistència, com ara els productes de grau 8.8 o superior, solen requerir un tractament tèrmic de tremp i reveniment per millorar les seves propietats mecàniques.
5. Tractament superficial
El tractament superficial té com a objectiu principal augmentar la resistència a la corrosió i l'estètica dels elements de fixació. Els mètodes de processament habituals inclouen l'ennegriment, la galvanització (com ara zinc blau i blanc, zinc blanc, etc.), el recobriment de coure, el niquelat, el cromatge, etc. L'elecció del mètode de tractament superficial adequat en funció de l'entorn d'ús i els requisits pot allargar eficaçment la vida útil dels elements de fixació.
En resum, a l'hora de seleccionar elements de fixació, cal tenir en compte de manera exhaustiva factors com el nom del producte (estàndard), les especificacions, els materials, el grau de resistència i el tractament superficial per garantir que compleixin els requisits d'ús i tinguin un bon rendiment i una bona vida útil.
Data de publicació: 28 d'agost de 2024