Com a element essencial en les connexions mecàniques, la selecció dels paràmetres de fixació és crucial per garantir l'estabilitat i la seguretat de la connexió.
1. Nom del producte (estàndard)
El nom del producte de fixació s'associa directament amb la seva estructura i escenari d'ús. Per als elements de fixació que compleixen normes específiques, etiquetar el número estàndard pot reflectir amb precisió el seu disseny i rendiment. En absència d'estàndards clars, les peces no estàndard (peces no estàndard) requereixen dibuixos detallats per il·lustrar les seves dimensions i formes.
2. Especificacions
L'especificació dels elements de subjecció sol constar de dues parts: el diàmetre de la rosca i la longitud del cargol. Els sistemes mètric i americà són els dos sistemes d'especificació principals. Cargols mètrics com ara M4-0,7x8, on M4 representa un diàmetre exterior de rosca de 4 mm, 0,7 representa el pas i 8 representa la longitud del cargol. Cargols americans com ara 6 # -32 * 3/8, on 6 # representa el diàmetre exterior del fil, 32 representa el nombre de fils per polzada de longitud de fil i 3/8 és la longitud del cargol.
3. Material
El material dels elements de fixació determina la seva resistència, resistència a la corrosió i vida útil. Els materials habituals inclouen acer al carboni, acer inoxidable, ferro inoxidable, coure, alumini, etc. L'acer al carboni es pot subdividir en acer amb baix carboni, acer amb carboni mitjà, acer amb alt carboni i acer aliat. És crucial triar el material adequat en funció de l'escenari d'aplicació i els requisits de rendiment.
4. Nivell de força
Per als elements de fixació d'acer al carboni, el grau de resistència reflecteix la seva resistència a la tracció i la seva resistència a la fluència. Els nivells comuns inclouen 4.8, 5.8, 6.8, 8.8, 10.9, 12.9, etc. Els cargols d'alta resistència, com ara els productes de grau 8.8 o superior, solen requerir un tractament tèrmic de trempat i tremp per millorar les seves propietats mecàniques.
5. Tractament superficial
El tractament superficial té com a objectiu principal augmentar la resistència a la corrosió i l'estètica dels elements de fixació. Els mètodes de processament habituals inclouen l'ennegriment, la galvanització (com ara zinc blau i blanc, zinc blanc, etc.), revestiment de coure, niquelat, cromat, etc. L'elecció del mètode de tractament de superfície adequat segons l'entorn i els requisits d'ús pot ampliar eficaçment el vida útil dels elements de fixació.
En resum, a l'hora de seleccionar els elements de fixació, cal tenir en compte de manera exhaustiva factors com ara el nom del producte (estàndard), les especificacions, els materials, el grau de resistència i el tractament de la superfície per garantir que compleixin els requisits d'ús i tinguin un bon rendiment i vida útil.
Hora de publicació: 28-agost-2024